Ajudar Rajoy
"Cal ajudar Rajoy", ens deia dijous un destacat
dirigent del Partit Nacionalista Basc, arran de l'embranzida sobiranista
catalana, que ha passat com una tramuntanada sobre la campanya
electoral a Euskadi (i també a Galícia). El PNB, que té a tocar -si les
enquestes no s'equivoquen- el retorn a Ajuria Enea amb una majoria
còmoda, concorre a les eleccions amb un discurs moderat pel que fa a la
reivindicació nacional (encara que ha incorporat, amb l'empenta catalana, una consulta pel 2015) i
centrat en l'economia. L'"ajuda" que el PNB ofereix al president del
govern espanyol és en el terreny de la lluita contra la crisi, però
també l'obertura d'una porta de negociació, si Catalunya i Euskadi voten
majories sobiranistes que l'obliguin a moure fitxa. El nostre interlocutor creu que el PP haurà de comprar la idea d'una reforma constitucional "que doni aire a Catalunya" i que, a Espanya, només es pot fer amb la dreta al poder.
Amb un punt d'escepticisme irònic, però, el mateix dirigent evocava el trauma i la sagnia que va representar pel PNB la gestió del fracàs del Pla Ibarretxe: "la clau és veure quant podrà aguantar a Catalunya el globus inflat. Després ve la gran decepció"...
Les prioritats de l'esquerra abertzale
El 22 de maig de 2011 Bildu es va convertir en la primera força del País Basc en nombre de regidors (953, i més de 150 a Navarra). La seva hegemonia a Guipúscoa li va donar el control de la poderosa diputació foral. Aquells resultats eren un desafiament enorme per a una esquerra abertzale renovada i parcialment exclosa de les institucions des de feia anys. Disposar de prou quadres preparats per gestionar de cop tant poder institucional va representar un gran esforç. Un any i mig després, el repte pot ser encara més difícil, si la coalició EH-Bildu obtingués uns resultats que li obrissin les portes del govern basc. En tot cas, la seva campanya s'articula al voltant d'un programa de govern i fins i tot s'ha presentat el llistat de consellers que formarien part d'un suposat executiu presidit per Laura Mintegi.
Però les enquestes encara no apunten a un sorpasso abertzale, sinó a la possibilitat que EH-Bildu pugui donar suport a un govern del PNB que en el tram final de la legislatura obri la carpeta sobiranista, després d'haver-se mantingut els primers anys pactant amb el PP (diuen els socialistes) o amb el PSE (asseguren els populars). L'agenda de l'esquerra abertzale, en aquests moments, més que governar o prémer l'accelerador cap a la independència, passa per eixamplar la seva base social i acompanyar el procés de pau que no acaba d'arrencar. Arnaldo Otegi, en aquesta entrevista des de la presó de Logronyo, deia que gestionar la qüestió dels presos (prop de 700, dispersats en 82 centres penitenciaris) i les víctimes és un llast que ha d'arrossegar Euskadi en el seu camí cap a la sobirania, cosa que Catalunya s'ha estalviat i pot imprimir un ritme més decidit. Tot un qüestionament de l'eficàcia, a llarg termini, de la lluita armada.
El procés de pau, encallat. I el "regal" del lehendakari
Iñigo Iruin, advocat abertzale de llarg recorregut, que s'ha passat mitja vida a l'Audiència Nacional defensant membres d'ETA o altres detinguts en les operacions contra el seu entorn ho deia ben clar dimecres, 10 d'octubre, a l'Ateneu de Barcelona: no hi ha cap contacte entre el govern espanyol i ETA per posar fil a l'agulla del procés de pau. Zero. Però amb la mateixa rotunditat mostrava la convicció que el pas donat per l'organització no té cap possibilitat de fer marxa enrera. El dia 20, la vigília de les eleccions, farà un any de l'anunci d'alto el foc definitiu i incondicional. Així, el dia de reflexió esdevé un regal inconscient del lehendakari Patxi López a EH-Bildu. L'efemèride recordarà una esquerra abertzale reivindicant-se com a factor que va pressionar ETA per fer el pas, i un lehendakari llegint un comunicat en un tren als Estats Units, en un viatge comercial que va mantenir, malgrat que estava al corrent de la imminència de l'històric anunci.
El govern del PP exigeix d'ETA, abans de fer cap pas, que es dissolgui. Tothom, també els abertzales, admet que aquest és l'objectiu final, però no el primer. Perquè, si ETA no existeix, amb qui negociarà l'estat, i sobre què? Mentre l'organització hi sigui, hi ha un interlocutor comú en nom dels presos, i es pot tancar un acord que s'imposi a tothom. Si no hi és, qualsevol grupúscul dissident podria agafar la marca ETA i tornar a les bombes. Aquesta és la visió de sectors nacionalistes, que estan convençuts que hi haurà un gest explícit de desarmament per part dels terroristes, abans que l'anunci de dissolució.
Amnèsia col·lectiva?
La violència d'ETA pràcticament ha desaparegut com argument en aquesta campanya. Fins al punt que un col·laborador molt pròxim de Patxi López ens deia que la societat basca pateix una perillosa amnèsia. Ell assegurava que no podia oblidar tan fàcilment els onze anys de la seva vida en què ha hagut de moure's amb escortes. Massa aviat per plantejar-se, si sumessin els 38 escons de la majoria absoluta, un pacte "d'esquerres" amb EH-Bildu, a qui identifiquen com els que "fa quatre dies donaven cobertura als que mataven". El PSE confia en el 30 per cent d'indecisos i reivindica la gestió del govern López, que no ha engegat les tisores, per superar els presagis que li vaticinen un fort retrocés electoral.
Respecte a la qüestió catalana, el PSE és molt crític amb el paper del PSC. El qualifiquen de partit nacionalista i no queda res d'aquella fraternitat entre els governs Montilla i López. El desmarcament del discurs sobiranista és inequívoc. Un dirigent socialista, però, ens feia una reflexió ambivalent i reveladora, quasi en la mateixa frase. Deia que "la independència és un placebo", que emmascara els problemes reals, però alhora afirmava que "no hi ha estat democràtic que aguanti una voluntat democràtica de secessió".
(aquest post és una lectura personal de diverses entrevistes mantingudes els últims dies, juntament amb els companys de la delegació de TV3 a Bilbao, per preparar el programa especial sobre les eleccions basques i gallegues de diumenge, 21 d'octubre)
