Les tendències autodestructives dels adolescents, la incomunicació familiar, el fracàs de l'escola, la frustració dels docents, la prostitució quasi infantil, la responsabilitat de la paternitat, els abusos a menors, el bullying i la violència a les aules, els transtorns alimentaris, la crisi de valors, l'Alzheimer... Poseu tots aquests ingredients en 100 minuts de pel·lícula i intenteu sortir, malgrat tot, amb un somriure del cinema.
 |
| Sami Gayle i Adrien Brody |
Amb "El profesor" (Detachment), és possible. És el somriure que et queda després d'haver assistit a un gran espectacle cinematogràfic. Gens complaent, sense concessions als tòpics de Hollywood, el director Tony Kaye torna a desafiar-nos, com ja va fer amb "American History X", amb una visió molt crua de la societat nordamericana del segle XXI. En aquesta ocasió compta amb un Adrien Brody enorme i amb secundaris tan solvents i consagrats com James Caan o Lucy Liu. Brody fa el paper d'un professor que arriba a un institut de secundària en ple naufragi, per fer una substitució temporal. Dues actrius joveníssimes, Sami Gayle en el paper d'una noia que fa el carrer i Betty Kaye -filla del director- interpretant una alumna abocada a la tragèdia, són dos descobriments a seguir. Els crítics i especialistes han dictat ja el seu veredicte sobre aquesta pel·lícula. A mi em sembla una oferta de cinema independent que et fa sentir que has invertit bé els 9 euros que val ja l'entrada al Verdi, amb l'últim augment de l'IVA en vigor.
 | |||
| Betty Kaye |
Definitivament, les pel·lícules amb nens i joves em provoquen un impacte especial. Fa temps vaig tancar aquest post sobre "En un mundo mejor" dient que esperava que la propera ressenya cinematogràfica fos sobre una comèdia. Bé, doncs no. Torna a ser un drama real amb criatures pel mig. Com ho és també "Lo imposible", que aquests dies rebenta rècords històrics de taquillatge a força de realisme, sense recursos tramposos per provocar la llàgrima. No cal. Amb la duresa de la història i amb la interpretació dels tres nens protagonistes n'hi ha prou.
