Mig país ha començat vacances. O vacacions, que el diccionari català –valencià-balear de l’IEC també recull aquesta paraula. Els romans parlaven de vacatio per referir-se al temps en què es dispensava d’una obligació o es deixava una feina desocupada, en suspens. I feien servir el verb vacare per descriure l'acció de la inacció, o sigui per vagar o vagarejar, dues paraules que quan les pronuncies et fan venir ganes de fer un badall.
El de fer vacances és un dret recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans (article 24) però això no significa que estigui reconegut a tots els estats. En el nostre marc jurídic, la constitució espanyola copia la fórmula de la declaració de l'ONU i parla del "dret a les vacances periòdiques retribuïdes", a l'article 40.2. O sigui, que això ho tenim, i en època de retallades i revisions de conquestes socials és bo deixar clar que hi ha coses que es poden tocar i d'altres que no.
La qüestió és: què en fem de les vacances.
Descansar, desconnectar, posar el cos i la ment en posició de baix consum, com un aparell en stand by és una opció.
Aprofitar per escometre una feina pendent, domèstica o no -pintar el pis, canviar els mobles, acabar de llegir o d'escriure una novel·la, ordenar els llibres, la roba, les idees, les relacions o la vida- n'és una altra.
N'hi ha que opten per canviar les rutines de cada dia per les rutines de la segona residència fins a tornar a sentir ganes de reprendre les de la primera.
I d'altres decideixen que, de vacances o no, l'"estrès" és irrenunciable. Planegen viatges amb intencions ben diverses: culturals, d'aventura, solidaris, esportius, de descoberta natural o humana...
Sigui quin sigui el model, al final de les vacacions podem tornar a la roda amb el sentiment que, malgrat les nostres lloables intencions, no hem carregat prou les bateries vitals, o bé que anem sobrats de noves energies, i la patacada, en els dos casos, arriba tard o d'hora.
A casa, des de fa anys les vacances són una oportunitat de descoberta del món, amb la mirada de dues generacions, per intentar entendre'l i explicar-lo millor. Això representa esforç, il·lusió i algunes renúncies. Però comporta sensacions tan intenses que el calendari laboral o acadèmic es converteix en el període que hi ha entre agost i agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada