Translate

dimarts, 5 de febrer de 2013

Debats sobre periodisme. Mèdia.cat


Mèdia.cat ha publicat fa uns dies l'entrevista que em va fer Joan Canela sobre el moment que viuen els mitjans de comunicació. Forma part d'un cicle de converses en profunditat en què diverses persones que tenim certa responsabilitat en la gestió diària de la informació expliquem el nostre punt de vista sobre els motius i l'abast de la crisi de prestigi i credibilitat que pateixen els mitjans. 
Entre les meves respostes hi ha una crítica al periodisme "de trinxera", que converteix el periodista en un militant d'una causa política o empresarial i la reivindicació que el futur de la professió passa per iniciatives que creixen a la xarxa, de vegades sense l'aixopluc d'una empresa tradicional. No passo per alt, però, la difícil situació a què s'enfronten les promocions que actualment surten de les facultats i reclamo la preservació dels valors que han caracteritzat històricament TV3 enmig del paisatge mediàtic actual.
L' entrevista que em van fer a mi és la segona, després de la d'Albert Sáez, director adjunt d'El Periódico. De la seva anàlisi en reprodueixo a continuació alguns fragments, o si ho preferiu, aquí la podeu llegir sencera.

"Hem d’entendre que la credibilitat no la dóna el mitjà sinó el que aquest explica i com ho fa i que ens cal estar atents a la gent. I el públic ha d’entendre que hi ha coses que no es diuen per que algun interès espuri ho impedeixi, sinó per que no són veritat, o no s’han pogut contrastar o encara estan passant.
Però què passa? Que quan els mitjans reivindiquen això, com abans havien abandonat algunes bones pràctiques, ara no se’ls creuen. Cal explicar molt bé les limitacions, dir sense por que això no hem tingut temps d’investigar-ho o que ens falta informació. No fer veure que sabem el que no sabem i ser transparents, humils, curosos i escoltar molt a la gent, ja que aquesta avui acumula molta informació i ens pot ajudar a millorar."

"L’alineació és inevitable, però ha de ser amb un espai social i no amb un partit concret. Un mitjà no deixa de ser una comunitat on es comparteixen valors, actituds, pautes de comportament. També és política, però és que aquesta va més enllà dels partits.
Evidentment, els mitjans fan política, ja que intenten condicionar allò que passa, però no ha de ser a favor d’una determinada ideologia o partit sinó d’un determinat espai social." 


És clar que hi ha coincidències i diferències entre la visió de Sáez i la meva. Ell ha exercit quasi tota la vida en empreses privades que publiquen diaris, mentre que jo ho he fet majoritàriament en la radiotelevisió pública. Segurament se'n publicaran més, d'entrevistes, que permetran apuntar una diagnosi compartida sobre l'ecosistema comunicatiu català. No és l'única aportació de Mèdia.cat, que es presenta com un "observatori crític dels mitjans", al debat professional. Potser el més rellevant és l'anuari dels "silencis mediàtics", en què s'aprofundeix en informacions que, per un o altre motiu, són silenciades o minimitzades pels mitjans convencionals. Es finança amb un sistema de micromecenatge, que aquests dies ja ha aconseguit els recursos necessaris per denunciar els silencis del 2012. Una necessària experiència que aporta una visió alternativa des de la xarxa, l'espai que el periodisme ha de continuar conquerint.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada