La Fundació Francesc Candel ha concedit els premis Memorial Paco Candel 2012 a la Fundació Carulla , en la seva dimensió cultural, per l'extensa tasca de mecenatge en camps molt diversos. En l'apartat social, s'ha reconegut la feina de Coop57 una sòlida cooperativa de serveis financers destinats a fer possible projectes de caràcter social. I pel que fa a comunicació, La Fundació Candel, que presideix Pere Baltà, ha tingut l'amabilitat de premiar-me, com a editor del Telenotícies Cap de Setmana, per l'esforç que fem d'informar sobre les activitats del món associatiu del país, i, especialment, de les expressions de la cultura popular i tradicional.
El lliurament dels guardons -una escultura de Ferran Soriano i una litografia de Joan Pere Viladecans, patrons de la fundació- es va fer a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, en un acte presidit per la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Vaig agrair la concessió del premi, i vaig aprofitar per destacar la importància del paper de TV3 i la preocupació pel moment delicat que passem. Si fa no fa, ho vaig fer amb aquestes paraules.
"Agraeixo a la Fundació Francesc Candel que s'hagi fixat en la nostra feina els caps de
setmana. És un premi que em fa una il·lusió especial, perquè no n’havia rebut
ni buscat mai cap, i perquè ve d’un patronat on hi ha persones que admiro,
respecto i fins i tot estimo. I en alguns casos, les tres coses
alhora.
Abans que naixés
TV3, José María Calviño, que era el director general de RTVE va dir que aquell
"tercer canal" havia de ser una televisió antropològica. El president Pujol, molts anys abans del "Qui s'han cregut que som, nosaltres?!" li
va contestar amb contundència que aquella no havia de ser “una televisió localista, pobra, folclórica,
de porró... sinó que havia de ser una televisió absolutament normal en la seva
programació, amb una producció universal i exportable”.
És veritat que, per aquelles coses que té la
llei del pèndol, algú es va prendre les paraules del president Pujol per
l’extrem, i, fruit d’un cosmopolitisme mal entès, de vegades es van menystenir
les expressions de la cultura popular, fins a fer-les quasi invisibles. I la
invisibilitat mediàtica, en la nostra societat, equival a una condemna a la
irrellevància, i, a mig termini, a la desaparició.
Estic convençut que “la televisió normal amb
una programació universal” que deia el president Pujol vol dir una televisió
que no amaga la seva identitat , i per això quan vaig arribar al tncs em vaig
plantejar que la cultura popular i tradicional havia de tenir-hi una presència.
Insuficient, segurament, per als militants més actius de la causa -que avui es deuen fer creus per la concessió d'aquest premi- però fer
escaletes de telenotícies és un joc d’equilibris molt complicat que no deixen
del tot satisfet ningú, ni a aquell que en té la responsabilitat.
Però tot i així el resultat ha estat que, de
tant en tant o amb regularitat, hi apareixen festes i mercats tradicionals que
mobilitzen milers de persones i milions d’euros; el món casteller, amb
connexions en directe amb les principals cites del seu calendari, les grans
convocatòries sardanistes, els falcons, els gegants, les festes del foc, els
festivals de teatre, les trobades gastronòmiques, les passions, els pessebres
vivents, els pastorets, els moros i cristians, les falles, els polèmics
correbous… ens hi hem acostat, per mostrar-ho, però també per, de tant en tant,
explicar més en profunditat què hi ha al darrera, quines polèmiques amaga, d’on
vénen i cap on van. I fins i tot quin valor tenen com a porta d'entrada pels "altres catalans" d'avui, tan diferents dels que va retratar Paco Candel. Ara mateix hi ha un equip, el que formen Núria Bacardit i
Glòria Boquizo, que va a buscar-ne el detall i ens propociona unes peces que
només podem veure a TV3.
Tot això ho fem amb la vocació d’arribar a tot
el territori, de ser presents a tot arreu. I això també ens fa únics, també
forma part del model de TV3, i és un dels factors que ens ha de fer no només necessaris, sinó també imprescindibles,
a ulls de la població. Hem de defensar amb passió i amb professionalitat aquest patrimoni, el de ser
imprescindibles. I ho hem de fer en uns temps difícils, en què no ens escapem,
al contrari, del patiment de tothom. Estem retallats, com gairebé tothom al
nostre país. I sabem que ho estarem més. Ara, la nostra obsessió és fer més amb menys, esforçar-nos més per
continuar fent una televisió imprescindible, amb l’esperança que, al final, ens continuem reconeixent -nosaltres i l'audiència- com el model TV3, universal i normal.
I aquesta és l’actitud que jo em trobo, entre
els companys, cada dia que vaig a treballar. Començant pel meu equip més directe del cap de setmana -l'Agnès Marquès, Pilar Garcia, Ibana Piñero, David Izquierdo, Ignasi Farinyes i el seu equip de realització, els companys de producció Iñaki Garrido i Núria Balaguer- i
continuant per tota la redacció. Aquest premi és també seu. És
sobretot seu. I ha de ser també del director, i del cap d’informatius, a qui
agraeixo avui la seva presència aquí, i dels seus predecessors en els càrrecs,
amb qui ens fem i ens hem fet confiança mútua durant aquests anys.
Aquests dies en què ens diem mútuament, Tv3 i
els ciutadans que ens paguen i a qui servim, “jo estimo tv3”, “tinc ganes de
veure’t” i “ets part de la meva vida”, tenim un desafiament comú: aconseguir
que Tv3 continui sent un servei públic, valorat i rigorós, al servei de la llengua i de la cultura, pròxim
i universal, plural i, si pot ser, líder. Gràcies"
