Fruit d'una obsessió

Hi ha obsessions creatives. La del periodista Raúl M. Riebenbauer amb un dels últims executats pel franquisme, Heinz Ches n'és una. Ell ho explica al llibre "El silencio de Georg". Confessa com es va sentir segrestat, absorbit, quasi abduït per la figura d'un noningú que hem associat per sempre més amb el nom de Salvador Puig Antich, de qui sí que se n'ha reconstruït i resseguit la vida, l'acció, i la mort a través de pel·lícules, llibres i reportatges alimentats per l'èpica del seu arrauxament antifranquista.  De Heinz Ches, amb prou feina a "La torna" Els Joglars  hi havien posat la mirada. Un polonès apàtrida sense militància política, que sembla que no hi és tot i que mata un guàrdia civil en un càmping de L'Hospitalet de l'Infant i en fereix un altre al port de Barcelona no dóna per gran cosa, encara que se'l consideri la torna amb què el règim distreia d'una execució política.

Però Riebenbauer s'entesta a saber-ne més, a saber-ho tot, i inicia una recerca exhaustiva, que el portarà a descobrir que l'executat a Tarragona el mateix dia que Puig Antich ni era polonès, ni es deia Heinz Ches, ni era un pobre diable sense família. Es tractava d'un jove de la República Democràtica Alemanya, Georg Welzel, i tenia família i tres fills que descobriran la història del seu pare quan Riebenbauer els l'explicarà.

Segurament l'autor esperava trobar en la recerca rastres de grans conspiracions polítiques, la identitat oculta d'un agent de la Stasi o fosques relacions amb xarxes del contraban. Però no hi ha res de tot això. I en canvi,  la persecució que fa dels testimonis, dels seus descendents, dels jutges, fiscals i advocats implicats en el procés, fins i tot d'un ministre de Franco -no diu qui- que era al consell de ministres que va firmar l'enterado, enganxa. Emociona el relat del contacte amb els germans i els fills de Welzel i impressiona la permanència dels escenaris i els personatges.

Tot un exemple, poc valorat, poc reconegut, poc promocionat, de periodisme d'investigació del de debò...