La publicació de la novel·la "Jo confesso" de Jaume Cabré, que es perfila com un dels esdeveniments editorials no sé si de la temporada, l'any, la dècada o el segle (cal esperar el veredicte dels lectors) m'ha agafat acabant la lectura d'"El sentit de la ficció", reeditat onze anys després de veure la llum. Cabré hi reflexiona sobre el fet d'escriure, sobre la seva manera d'enfrontar-se a una novel·la, sobre les angoixes i satisfaccions que acompanyen el procés creatiu, sobre les seves lectures, sobre la importància de la música... 125 pàgines que em fan encarar el miler de la nova obra amb sensació de tenir coneixement de causa. De la causa de l'escriptor.
En reprodueixo alguns fragments a mode d'invitació a la lectura abans de la lectura.
PER QUÈ ESCRIC, PER QUÈ ESCRIU UN ESCRIPTOR
"És un gran misteri i és la pregunta que em fan sovint però que no sé respondre. Normalment ho soluciono dient que escric perquè, si no, rebentaria. Aquesta resposta no és una boutade; és una manera d'explicar aproximadament que les raons per posar-me a escriure són profundes, íntimes i desesperadament inexplicable."
"La passió per la lectura em va portar a l'escriptura. Quan una novel·la m'havia arravatat, em negava a acceptar, quan arribava a l'última plana, que s'havia acabat i en perllongava la vida afegint-li unes pàgines o uns capítols més."
EL PROCÉS CREATIU
"Quan començo una nove·la, no sé sobre què vull escriure, ni quant de temps hi hauré de dedicar, ni si val la pena l'esforç. Només sé que vull escriure, i malfrat el cúmul d'incerteses personals ue solc arrossegar, m'envaeix una estranya fe en mi mateix perquè sé que la inversió en hores, energia i vida em durà a un resultat, bo o dolent, però no em durà al no-res."
"Durant el temps necessàriament llarg que duri aquest procés (d'elaboració d'una novel·la) el novel·lista viu la novel·la, la treballa des de dins o, si ho voleu, fica dins seu la novel·la i la porta al damunt durant la seva vida És l'única manera de de comprometre't de debò amb allò que escrius."
"Quan començo una novel·la, no sé quina de les infinites possibilitats adoptarà; no sé si tendirà cap a un cantó o cap a un altre. Escriure és moure's entremig de la marejadora llibretat de la creació."
"Quan puc dir sense mentir que estic començant la novel·la, no sé quin final tindrà i justament em poso a escriure per descobrir-lo. Segurament, perquè el meu objectiu no és arribar a un final argumental concret sinó simplement escriure. El fet d'escriure té sentit per ell mateix: és plenitud."
PER QUÈ EN CATALÀ
"Al llarg de la meva carrera, sobretot a Espanya i una mica a França, m'han fet reiteradament la pregunta de per què escrivia en català. Sempre m'ha estranyat que em fessin aquesta pregunta perquè la resposta és òbvia. Escrius en la teva llengua. Escrius en la llengua amb la qual pots rosegar el ossos de l'ànima. Escrius en la llengua del teu paradís perdut. I en el fons saps que no has fet tu una tria de la llengua sinó que la llengua t'ha triat a tu."
MÚSICA I LITERATURA
"Crec que no hem de reservar per al poeta la capacitat musical del llenguatge. El prosista també pot prendre's el devenir del text com un devenir musical"
"Pretenc que la meva prosa tingui música interna; les frases tenen la llargària que han de tenir i els paràgrafs també. La col·locació de cada paraula està pensada tant per la seva necessitat d'aparició, com per l'efecte que produeix en el conjunt. I tot plegat té, per tant, una intenció profunda, perquè així expliquem més d'una cosa a la vegada: ho diem tot, com a la vida."
LA CRÍTICA
"És clar que la relació entre l'escriptor i el crític és dramàticament injusta. El crític, després d'una lectura que l'ha ocupat una setmana (en el millor dels casos), santifica o maleeix amb un article escrit en una tarda una feina que s'ha construït durant potser dos o tres anys o més. Això no és equilibrat ni ho podrà ser mai"
TEMPS PER LLEGIR
"Una de les grans inexactituds del nostre segle és aquesta afirmació tan sentida: "no tinc temps per llegir". Qui ho diu no menteix, però no és precís. Hauria de dir: "En la meva escala de valors, la lectura està relegada a la novena posició i per tant no trobo mai el moment idoni". Perquè aquesta persona ha llegit revistes i diaris, ha passejat, ha mirat la televisió, ha badat dalt del tren o del metro, ha dormit... Tothom té temps per llegir, si vol llegir."
Hola Joan Carles, jo també me l'he llegit i comparteixo amb tu el fet que es tracta d'una lectura obligada. És amè, ens deixa entreveure en certa manera la personalitat de l'autor i, en alguns punts fins i tot diria que desmitifica el fet creatiu. Alhora ens permet confirmar la grandesa de Cabré.
ResponElimina