Translate

dimecres, 25 de juliol de 2012

Altres herois

Aquests dies terribles de foc a l'Empordà, atiat per dos factors incontrolables, l'estupidesa humana i la força de la tramuntana, molts pares i mares han estat preocupats pels fills i filles que passaven uns dies d'acampada, travessa o colònies en zones pròximes a l'incendi. Tenim una filla a La Garrotxa, fent de monitora en un campament amb una colla de nois i noies. Les informacions que ha anat donant el conseller Puig avisaven que el risc principal del foc era que passés a La Garrotxa. Per això hem estat molt pendents de la feina dels bombers, convertits en els nostres herois domèstics. 


Els bombers professionals i els voluntaris; els d'aquí i els que vénen a reforçar-los des d'altres llocs; els forestals, els soldats que han estat mobilitzats...  Totes les persones que han participat directament en la lluita contra el foc han estat disposats a posar-se en perill per acabar amb una amenaça contra tots.  

Ara que l'incendi està oficialment "en fase de control", són molts els articulistes i titulars que, si fa no fa, es refereixen a ells amb el mateix terme que jo he utilitzat: "herois". Són santjordis armats amb mànegues que han mort el drac amb què les nostres tradicions simbolitzen habitualment els grans mals que ens intimiden col·lectivament.

Els heroismes no es poden exigir, perquè sorgeixen d'un compromís personalíssim davant una determinada situació. Però en aquests temps que corren, s'han de valorar i agrair. I no sempre consisteixen en arriscar la vida o la integritat física.

Per posar un exemple i tancar el cercle d'aquest post, jo en vull reconèixer un altre, de comportament heroic: el dels milers de joves que, cada any per aquestes dates, renuncien a part del seu temps de vacances per dedicar-se a fer de monitors d'esplai i caps d'agrupaments escoltes en centenars d'activitats d'estiu. Ho fan sense cap altra compensació que la convicció d'estar prestant un servei útil i de contribuir a la formació dels més joves aportant uns valors que no es treballen en l'educació formal de l'escola.  Per a la majoria d'ells, és la culminació d'una opció voluntària adquirida durant tot el curs, que roba temps als estudis i comporta llargues trobades, preparatius, gestions, cursos de formació i dissabtes atrafegats, mentre els amics van a ballar, a prendre una cervesa o al cinema.

Potser hi haurà qui ho consideri exagerat, però per a mi ells també són herois perquè estan disposats a responsabilitzar-se de nens i nenes criats en una societat ultra-protectora i a encarar qualsevol dificultat o situació de risc. Aquests dies ha calgut abandonar campaments i evacuar cases de colònies i albergs, a l'Alt Empordà, davant l'amenaça de les flames, i s'han evitat desgràcies pitjors. En total, han hagut de marxar uns vuit-cents nens i joves. I en aquest cas, l'heroisme d'ells i d'elles, ha precedit el dels bombers. I em sembla que és just, també, de fer-ne el reconeixement.

(una recomanació: visitar http://www.aprimeralinia.com/ el bloc de David Datzira, d'on he tret la foto que encapçala aquest post. Bon treball d'un jove fotògraf )

















































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada