Viure intensament 101 anys i arribar fins al final amb un estat mental clar, tranquil i positiu, és un privilegi d'escollits. Manel Ricart Serra (1913-2014) n'és un.
Pintor fill de pintor, el més gran de vuit germans, la seva peripècia vital i artística va estar marcada pel sacseig de la història. Ben jove, participa activament en la vida cultural barcelonina dels anys 30 i adquireix una sòlida formació tècnica. Però la guerra civil (1936-39) va interrompre els inicis d'una carrera prometedora, situant-lo a ell al front de batalla i a la seva família entre les víctimes dels bombardejos italians a Barcelona.
El pintor s'obrirà pas a força de necessitat, tenacitat i vocació, durant la postguerra i els anys 50. Treballa el retrat i el paisatge. Experimenta amb estils i busca una expressió pròpia, que acabarà trobant, diu el crític Josep Maria Cadena, als anys setanta: "Comença a sentir-se plenament ell. Pinta amb absoluta llibertat i dedicació, despreocupat de tot allò que no sigui el seu art. El lent procés ha donat com a resultat una decantació positiva".
És en aquesta època de plena maduresa que li arriba un cert reconeixement públic. Les seves obres han estat presents en múltiples galeries i exposicions, estan exposades a diversos museus catalans i les han adquirit col·leccionistes europeus i americans.
A l'hora del comiat, la seva filla Anna, també artista, el defineix com un home coherent, discret i respectuós. Lluny d'estereotips, Manuel Ricart Serra ha estat una persona senzilla i elegant, d'una curiositat infatigable, agraït d'una vida gens fàcil i compromès amb els seus valors sòlids, la seva família i el seu temps, que abraça més d'un segle.
Artista del pincell i de la vida sempre buscant la part positiva .
ResponElimina