Alícia, 150 anys al país de les meravelles. Una col·lecció

Durant uns quants anys, cobrint informativament viatges de presidents espanyols i catalans pel món, em va tocar passar -que no vol dir conèixer- per molts països. Les meves filles eren petites i els portava algun detall sempre que tornava a casa. El programa dels viatges acostumava a ser dens, així que de vegades només em quedava l'opció de portar petites joguines o llaminadures comprades a l'aeroport. Vaig decidir que aquell costum havia de tenir algun sentit. I se'm va acudir que compraria un llibre, sempre el mateix títol, en cada país que visités. Havia de ser una obra traduïda a molts idiomes i il·lustrada. Que fos atractiu pels petits i pels adults. De seguida vaig triar "Alícia al país de les meravelles". 

Des de llavors, entre viatges professionals i familiars i les aportacions d'amics rodamóns, hem acumulat una petita col·lecció d'una vuitantena d'Alícies en una trentena de llengües i comprats en mig centenar de països. 

Aquest 2015 ha fet 150 anys que el matemàtic Charles Lutwidge Dogson va publicar Alice in Wonderland, amb el pseudònim Lewis Carroll. En una primera versió, il·lustrada pel mateix Dogson, es va titular “Alice’s adventures under ground”. Hi va recollir les històries que explicava ell mateix a les germanes Liddell. 

 

Dogson estava captivat per la germana petita, Alice. Aficionat a la fotografia, la va prendre com a model moltes vegades, i va immortalitzar la font de la seva inspiració, més o menys innocent, més o menys morbosa.

Tan clàssiques com la història d'Alícia, ho són les il·lustracions de John Tenniel que l'han acompanyat sempre. Des de les edicions més antigues, com aquesta de 1928, trobada en un llibreter de vell a Liverpool...

...fins a les més modernes, que hi incorporen el color, com aquesta edició hongaresa. 

Però l'estranya història d'Alícia, que no encaixa en l'esquema del conte infantil tradicional, entre psicodèlica i surreal, onírica i fantàstica, ha alimentat la imaginació i la creativitat de molts altres artistes, d'estils i inspiracions ben diversos, i que converteixen els llibres en objectes de valor més enllà de la literatura. 

 

 

 

Diu la Wiquipedia que "Alícia al país de les meravelles" ha estat traduït a 174 idiomes. Des del zulú fins l'esperanto. Un incentiu per continuar la col·lecció...

... I per continuar buscant exemplars especials, com aquests comprats a Cuba, 

  

 ... aquests als països balcànics -Bòsnia, Sèrbia, Croàcia, Eslovènia...-

 

..o a Rússia.

 

O edicions espectaculars, en tres dimensions, com aquestes...

En fi, el 150 aniversari d'"Alícia al país de les meravelles" ha estat un pretext fantàstic per remenar les prestatgeries i revifar, ni que sigui ocasionalment, aquest blog, inactiu des que em vaig traslladar a Peris à Paris

Adéu a Ricart Serra, pintor centenari

Viure intensament 101 anys i arribar fins al final amb un estat mental clar, tranquil i positiu, és un privilegi d'escollits. Manel Ricart Serra (1913-2014) n'és un.

 

 

Pintor fill de pintor, el més gran de vuit germans, la seva peripècia vital i artística va estar marcada pel sacseig de la història. Ben jove, participa activament en la vida cultural barcelonina dels anys 30 i adquireix una sòlida formació tècnica. Però la guerra civil (1936-39) va interrompre els inicis d'una carrera prometedora, situant-lo a ell al front de batalla i a la seva família entre les víctimes dels bombardejos italians a Barcelona. 

El pintor s'obrirà pas a força de necessitat, tenacitat i vocació, durant la postguerra i els anys 50. Treballa el retrat i el paisatge. Experimenta amb estils i busca una expressió pròpia, que acabarà trobant, diu el crític Josep Maria Cadena,  als anys setanta: "Comença a sentir-se plenament ell. Pinta amb absoluta llibertat i dedicació, despreocupat de tot allò que no sigui el seu art. El lent procés ha donat com a resultat una decantació positiva". 

És en aquesta època de plena maduresa que li arriba un cert reconeixement públic. Les seves obres han estat presents en múltiples galeries i exposicions, estan exposades a diversos museus catalans i les han adquirit col·leccionistes europeus i americans.

A l'hora del comiat, la seva filla Anna, també artista, el defineix com un home coherent, discret i respectuós. Lluny d'estereotips, Manuel Ricart Serra ha estat una persona senzilla i elegant, d'una curiositat infatigable, agraït d'una vida gens fàcil i compromès amb els seus valors sòlids, la seva família i el seu temps, que abraça més d'un segle.