Translate

dimecres, 2 de març del 2011

Sant Llorenç (1), vigília d'un "dia de fúria"

Quan es presenta un "dia de fúria", encara que sigui en minúscules, la millor recomanació és preparar-lo caminant per la muntanya. Sant Llorenç ofereix la possibilitat d'arribar-hi per mil camins diferents, de diversa dificultat i llargària. Aquest matí he pensat en demà i he decidit pujar a la Mola. Caminant des de casa, per fer-ho una mica més exigent, i descobrint el camí des de La Barata i per Can Pèlags. Impressiona aquesta casassa senyorial, potser la més gran del Parc. I inquieta la visió de Can Salvans, carregada d'història, la casa on es va allotjar Manuel Azaña i el seu govern en plena guerra, quan  ja tot estava perdut.
Can Pèlags
Can Salvans, residència de Manuel Azaña

No coneixia el camí, i segurament no he agafat el bo. M'he enredat per corriols molt malmesos encara, d'ençà les nevades, i m'he trobat algun espadat vertiginós.  Temperatura ideal. Soledat radical. Pensaments més atemperats. Arribo a les coves de Sescorts, també conegudes com els Estables, perquè en algun moment s'hi va guardar el bestiar. Aquestes muntanyes, en un altre temps, estaven poblades i explotades. La pedra té un to blavós i aspecte gastat. Aquí hi ha dormit l'home des del Neolític.

La cova de Sescorts  




Dalt la Mola, retrobo sensacions. Suor glaçada a l'esquena, la calma de la pedra del monestir, la incògnita mirada dels rucs que avui em sembla tan humana. I una cervesa freda mentre escric aquestes ratlles, abans d'encarar el camí de baixada. El clàssic, per Can Pobla i Can Robert. Espero arribar a casa havent acumulat prou cansament físic i equilibri anímic per encarar el meu particular dia de fúria, ara ja ben continguda. 

I més endavant, tornaré amb Sant Llorenç, amb enllaços i recomanacions.


 

4 comentaris:

  1. Joan Carles! No oblidis Can Pobla, em sembla que és força més gran que Can Salvans

    ResponElimina
  2. Potser no queda prou clar. Quan parlo de la "casassa senyorial" em refereixo a la immensa Can Pèlags. Can Pobla és més un conjunt de cases...

    ResponElimina
  3. Ah! potser vaig llegir ràpid, tens raó.

    De tota manera m'hi apropo un dia, a Can Pèlags, perquè jo diria que tot i així és més grossa Can Pobla, la casa principal.

    ResponElimina
  4. Jo m'he sentit identificat en caminar per corriols mig perduts, en posar-t'ho més difícil, per entrenar, en pensar en aquestes terres abans tant poblades. M'ha recordat fa uns dies quan caminava per camins de carboneres al Montseny.

    ResponElimina