Semprún, Auschwitz i l'origen de la Unió Europea

Quan Jorge Semprún -una figura intel·lectual i política que arrela en la seva condició de supervivent del camp nazi de Buchenwald- vivia les seves últimes hores, jo escrivia un parell de tweets sobre la impressió que m'enduia de la meva segona visita a Auschwitz. La primera, fa vuit anys, amb un grup de periodistes, en ple hivern i quasi sols, va ser tan colpidora que algun dels meus companys no va contenir les llàgrimes. Aquesta segona vegada, enmig de grups de totes les edats, procedències i condicions, el marge per a les emocions era molt menor, i em vaig preguntar en veu alta si entre els visitants hi havia més morbositat o consciència. Em movia en una certa contradicció, perquè si per una banda penso que la visita a Auschwitz-Birkenau és quasi una obligació humana i democràtica, per l'altra em feia la impressió que la massificació pot derivar ràpidament en banalització i en la conversió en un parc temàtic del terror nazi.

El meu intent de reflexió pública va tenir continuïtat amb un grapat de tweets de seguidors que hi deien la seva. N'hi havia que creien que, malgrat tot, la gent que visita Auschwitz no ho fa amb l'actitud de qui assisteix a un espectacle, sinó de qui compleix amb un dictat de la pròpia consciència. Un d'aquests comentaris lligava aquestes reflexions, precisament, amb Jorge Semprun. Me'l feia Natàlia Molero, que recordava que, en una ocasió, l'escriptor li va dir que "la veritable Unió Europea va néixer a les latrines de Buchenwald i d'Auschwitz", una idea que Semprún va repetir en diverses ocasions.  Assegurava que era l'únic lloc on els guardians nazis no s'atrevien a entrar per por d'emmalaltir i on encara es podia conversar, conspirar o parlar de política sense temor de ser denunciat.

Gràcies també a Twitter, mentre esperava a la sala d'embarcament de l'aeroport de Cracòvia, em vaig assabentar de la mort de Semprún, abans que es publiqués la notícia a cap diari. De seguida vaig recuperar la seva frase -el controvertit Semprún va ser un home d'idees, però també de frases- i vaig decidir que li dedicaria un comentari, aquest, de més de 140 caràcters, acompanyat per la foto que acabava de fer, precisament, de les latrines d'Auschwitz-Birkenau.