El meu amic Marcel Puig, muntanyenc i fotògraf apassionat (les fotos que il·lustren aquest escrit són seves), el primer que va assolir l'objectiu dels Cent Cims, em retreu que després d'haver publicat aquest post sobre Sant Llorenç del Munt en què anunciava nous escrits sobre aquest massís que ens és tan proper, encara és l'hora que ho faci.
Té raó. Però tots -i jo el primer- ens hem d'acostumar a la respiració irregular i anàrquica d'aquest bloc, que creix a impulsos gens planificats.
Tot i així, em ve molt de gust tornar a parlar de Sant Llorenç i em decideixo a penjar aquestes quatre ratlles que vull que serveixin també de crida per als coneixedors de la muntanya que vulguin afegir la seva experiència. Es tracta de deixar constància de tantes rutes per arribar a la Mola com conegueu. Jo, per començar, deixo aquí sota una relació de les que he recorregut personalment i que ara recordo. Aquesta llista incompleta espera la vostra aportació.
1- La clàssica Can Robert-Can Pobla-La Mola.
2- Coll d'Estenalles-Coll d'Eres-Morral del Drac-La Mola, amb les seves grans perspectives.
3- Des de Can Pobla pel canal de l'Abella-Morral del Drac-La Mola.
4- Des de La Barata, per can Pèlacs i la canal del Pi Tort.
5- Des de Matadepera (Can Prat) pel camí dels Monjos.
6- Per la Gran Diagonal, que ara no sé si m'hi atreviria.
7- Per la canal del Mico, amb aquella mica de grimpada.
8- Des del Marquet de les Roques (Sant Llorenç Savall) per la font de Llor i el Coll d'Eres.
9- Cavall Bernat-Can Pobla-La Mola.
Gràcies per l'esment, Joan Carles.
ResponEliminaDonant per fet que el vessant oriental de Sant Llorenç del Munt és el menys conegut de tot el massís, faig la meva modesta aportació a la llista recomanant un parell de recorreguts, pràcticament paral•lels, que ens permetran penetrar en la que els terrassencs podríem denominar cara oculta d'aquesta muntanya. També la més feréstega i sorprenent. Una muntanya que des de la infància hem vist retallada a l'horitzó i que, malgrat haver-hi pujat centenars de vegades, manté, per a nosaltres, l'encant i la capacitat de sorprendre'ns des del primer dia.
La primera proposta és el Camí de la Font Soleia, que ens permet enllaçar el Camí dels Monjos, a l'alçada de l'indret conegut com a la Roca del Pi o del Pi del Vent, amb la Carena de la Cova de les Ànimes i des d’aquest indret assolir el cim tot passant per la Font del Saüc. El Camí de la Font Soleia permet arribar fins a la Canal de Santa Agnès, però la proposta és fer només la meitat del seu recorregut ja que el fet de pujar a la Carena de les Ànimes ens permetrà tenir vistes insòlites del cim de Sant Llorenç. L'accés a la Canal de Santa Agnès el deixem per a la ruta següent.
El Camí de la Senyora, segona proposta, és pràcticament paral•lel a l'anterior i a alçada inferior. Es pren també al Camí del Monjos, entre la denominada Plaça de Catalunya i el Pi del Vent o la Roca del Pi, en un indret senyalitzat amb una gran fita de pedres. El camí, amb magnífiques vistes a llevant i nord -quasi volarem sobre la Castellassa de Can Torres- ens menarà fins a la Canal de Santa Agnès, per pujar després al Morral del Drac i assolir el cim de Sant Llorenç del Munt a través del camí ja clàssic que per la Carena del Pagès ve del Coll d'Estenalles.
Tots dos camins -el primer, però, si es fa complert- permeten fer la volta a tot el massís, sense pujar al cim, si tornem al punt de partida per la Canal de l'Abella.
Evidentment hi ha molts més camins i incomptables variants però no es tracta de treballar més que el propi titular del bloc. Deixem doncs que altres seguidors d'aquest espai facin les seves propostes.
Bon dia a tots, una Mataperenca enamorada del masís, vol deixar la seva breu aportació.
ResponEliminaDesprès de pujar infinites vegades al cim de sant Llorenç, més bulgarment anomenat 'La Mola', puc dir que fins ara l'assenció que més m'ha agradat és per la canal gran, que hi ha qui li diu 'Canal de les Heures'.
Sortint de Can Garrigosa, ens enfilem per la canal de la coma de l'abella, fins al morral del drac, allí agafem el camí del mal pas de can poble, pasem per sota la llosa i el camí ens du fins la 'Canal de les Heures'. Aquesta canal poc transitada ens deixa al mateix cim en pocs minuts.
Núria Garcia (pintoret)
Hola Nuria, avui he fet la canal gran pero no desde el mal pas fins la Mola sino a la inversa, es a dir cap a vall, desde el mal pas fins el cami de la canal de la abella.
EliminaVeig que signes com a "pintoret", jo vaig coneixer a un tal Antonio mes conegut com pintoret de Matadepera, no si i tens algo a veure.
Salutacions.
Hola Nuria, avui he fet la canal gran pero no desde el mal pas fins la Mola sino a la inversa, es a dir cap a vall, desde el mal pas fins el cami de la canal de la abella.
EliminaVeig que signes com a "pintoret", jo vaig coneixer a un tal Antonio mes conegut com pintoret de Matadepera, no si i tens algo a veure.
Salutacions.