Translate

dimarts, 22 de maig de 2012

Sobre la Marató per la pobresa. Jo també ho vaig preguntar



Jo també vaig preguntar, quan vaig saber que TV3 organitzava una "Marató per la pobresa", si  s'aprofitaria per explicar i debatre sobre les causes "reals" de la pobresa. Però aviat em vaig adonar que no era una qüestió pertinent. Jo tinc una resposta, que em sembla la bona, l'objectiva, la de debò, d'acord amb la meva visió del món. Però, mal que em pesi, segur que no és compartida per tothom. 

Plantejar així la Marató hauria representat, d'entrada, dividir l'audiència i excloure tots els espectadors que discrepessin de la tesi amb què TV3 expliqués perquè la pobresa s'aguditza al nostre entorn.  Al capdavall, es tracta d'un gran programa de televisió que vol sensibilitzar i mobilitzar, no adoctrinar.



Vaig acceptar, doncs, que "no tocava". I tocava menys encara des de la convicció que no es pot argumentar que la "Marató per la pobresa" (jo hauria preferit "Marató contra la pobresa") sigui una via per redimir un govern embrancat en dures mesures pressupostàries que afecten la butxaca i el benestar de la gent. La Marató no és una iniciativa de cap govern, per molt que alguns ho vulguin fer veure així. Sorgeix d'una manera d'entendre la televisió pública, al servei de la societat, i de la petició de suport que van plantejar a TV3 les organitzacions que mobilitzen milers de persones que han decidit que no n'hi ha prou amb queixar-se, i que treballen per fer menys difícil la vida d'ara mateix d'un nombre creixent de conciutadans.  És clar que el govern s'hi afegeix, i amb ell les principals institucions del país, com és lògic per a una iniciativa que aspira a sumar el màxim consens possible. Però això ni eximeix els poders públics de la responsabilitat de dur a terme polítiques socials, ni ha de servir d'excusa per inhibir-nos de la crida que se'ns fa.

Sí, la lluita contra la pobresa és una qüestió de justícia social i no d'un mal entès concepte de caritat. D'acord, però la proposta de la Marató no és aquesta, sinó la de l'exercici solidari entre iguals.

I sí, és veritat que entre els noms i empreses que col·laboren amb la Marató en trobem algunes amb trajectòries o actuacions concretes que poden tenir poc a veure amb l'altruisme. D'acord, també, però no en tenen el protagonisme.

El tenen els qui estan en contacte amb la família que s'ha quedat sense cap ingrés, amb el jove que porta anys buscant la primera feina, amb el jubilat que no li arriba la pensió o amb la mare que ja no sap com i d'on treure hores treballant per tirar els seus fills endavant.  Els desnonaments, la desnutrició infantil, les patologies psíquiques derivades de l'atur i els processos d'exclusió social apareixen cada cop amb més força i freqüència, en sectors socials impensables fa només uns anys. 

Tots som candidats a engreixar el cens dels nous pobres, expulsats d'un sistema que, en la seva pitjor crisi, arrossega drets i esperances, individuals i col·lectius. Denunciar-ho no ha de ser incompatible amb donar suport a una iniciativa que no soluciona El problema ni neteja consciències però demostra que no ens ha derrotat la indiferència i que, com a comunitat, encara hi ha causes que ens fan moure.




7 comentaris:

  1. Adoctrinar segur que s'ha de fer, Joan Carles, però a vegades n'hi ha prou amb posar les cartes sobre la taula aportant informació i després que cadascú faci el que cregui convenient amb aquesta informació. Vull dir que hi ha dues maneres d'enfocar un problema com el de la pobresa. Un, des del punt de vista de la solidaritat; i un altre, des del punt de vista de la responsabilitat. Responsabilitat general: perquè quan s'està informat (de veritat), tota manca d'acció (sempre política, vingui d'on vingui) es fa responsables a tots.

    Segurament, TV3 farà un bon programa perquè, en general, hi ha bons professionals. Però difícilment farà altra cosa que no sigui despertar consciències perquè els espectadors siguin solidaris. No es ficarà el dit a la llaga ni s'assenyalarà cap poder fàctic ni es qüestionaran models polítics ni econòmics perquè, com dius tu, això faria dividir l'audiència i seria contraproduent per a l'objectiu del programa.

    Ja sé que la tasca és difícil, i no se m'acut de quina manera una televisió pública podria afrontar la qüestió. Aquesta i tantes d'altres.

    Els mitjans de comunicació, tan els públics com els privats, tenen les mans lligades perquè són, de fet, esclaus de les audiències que creen. La de TV3 és un tipus d'audiència molt concreta i cal, en certa mesura, cuidar-la. Com diu Chomsky, el producte que creen els mitjans no són ni les publicacions ni els programes: és l'audiència. I TV3 necessita cuidar-la perquè aquest és el seu valor de mercat.

    Trobo que els periodistes hauríeu de fer una tasca paral·lela. Una d'empresarial: esteu al servei de qui us paga; i una altra de purament personal, com el que estàs fent tu en el bloc.

    Totes aquelles professionals que, d'una manera o d'una altra, influeixen en les idees i en les consciències de la gent, no acaben la seva jornada laboral quan surten de la feina, sinó que continuen tenint una responsabilitat més enllà del seu lloc de treball.

    Seria molt sa que tots els que, com tu, doneu la vostra imatge, la vostra veu i, suposadament, les vostres idees (molts espectadors així ho creuen), hauríeu de tenir un espai públic, un àgora, des d'on poder exposar tot allò que penseu en consciència. En aquest sentit, els blocs són una bona eina.

    Bé, ja m'he esplaiat :)

    Una abraçada, i fins la propera.

    Enric

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Enric, per ajudar a reflexionar sobre la funció del periodista.

      Elimina
  2. Em sorprèn la frase: "La Marató no és una iniciativa de cap govern, per molt que alguns ho vulguin fer veure així". Qui són aquest "alguns"? El Conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries? Al seu blog deia que: "La idea va sorgir des del Govern"...

    D'altra banda, no estic gens d'acord amb el teu raonament. Tot i que agraeixo el to i l'intenció molt honesta de reconèixer el que reconeixes en aquest article.

    Adoctrinar és la paraula perfecta per desentendre's de tota obligació que té un periodista de fer reflexionar la gent. Penso que la Marató per la Pobresa si pot tenir algun sentit és per sensibilitzar i fer reflexionar la gent (més que recaptar per a garantir uns drets que s'han de garantir mitjançant impostos i despesa pública).

    Si renunciem a fer reflexionar la gent sobre les causes de la pobresa, renunciem a allò de donar la canya i només donem peixos. Perdrem una molt bona oportunitat per a fer visible la pobresa i posar de relleu les causes estructurals del sistema, el fet que no és que 1 de cada 5, qualsevol, sinó que uns tenen moltíssimes més possibilitats de ser aquest 1 que d'altres...

    Si els mitjans públics no son capaços de ser independents als poders econòmics i polítics del moment, qui ho farà?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la crítica, Joan. La meva tesi és que la Marató l'organitza, la promou i l'emet Tv3, i que complirà també l'objectiu de "sensibilitzar i fer reflexionar",com d'altra banda es fa també -poc o molt- en altres espais de la cadena. Ja és positiu que hagi provocat el debat que ha provocat. Ha de servir també per fer visibles iniciatives de la societat civil que treballen a peu de carrer. Si tot plegat queda en una xifra de diners recaptats, ens quedarem a mig camí.

      Elimina
    2. gràcies per la resposta, espero que això de "reflexionar" sigui cert però dubto que es parli de les retallades a la RMI (un dels millors mecanismes coneguts contra el risc d'exclusió) ni tampoc de les diferents probabilitats que tenen dues persones nascudes a diferents barris de la ciutat d'acabar en condicions de pobresa.

      Els diners que es puguin recaptar no arribaran al 10% del que s'ha perdonat amb l'impost de successions a les 500 famílies adinerades que hereden patrimonis majors de 2Milions d'euros.

      M'agradaria que es pogués parlar d'això a TV3, igual que m'hauria agradat que s'emetés el documental sobre el 15M que s'havia preparat.

      Gràcies per la resposta, altra vegada

      Elimina
  3. Tot plegat ho veig complex , tot el que parleu per una banda crec amb el que diu en Joan Carles: que el problema ni neteja consciències però demostra que no ens ha derrotat la indiferència i que, com a comunitat, encara hi ha causes que ens fan moure. i justament perquè ens fan moure jo donarè el meu gra de sorra fent de voluntari a telefons, i sòc una persona que estic a l'atur i que baixar a Bcn , hem suposa una despesa,però tot sigui per la causa. (peró deixant de banda aquesta puntualització ) el que hem refereixo es que hi ha la banda del lluitar i l'altre en la que també parla en Joan carles sobre les empreses: I sí, és veritat que entre els noms i empreses que col·laboren amb la Marató en trobem algunes amb trajectòries o actuacions concretes que poden tenir poc a veure amb l'altruisme. D'acord, també, però no en tenen el protagonisme. Jo crec que val no seràn algunes exemple de facilitar les coses perquè aquesta pobresa no augmenti , peró també penso que si part del mal que han fet , ja sigui per conciència o per imatge , una mes noble que l'altre, doncs mira , no hi ha mal que per bé no vingui o no se com dir-ho en tot cas esperem que es recapti una petita part que ajudi a millorar, ja sabem que no ho solucionarem tot, peró com tambè heu dit varis ens hem de mobilitzar.

    ResponElimina